Mobilitza’t per la Selva, reciclant el teu mòbil

movilizate_selva

Abans de parlar d’aquesta interessant iniciativa, que ve avalada ni més ni menys que per la naturalista i primatòloga Jane Goodall, creiem que és just recordar-vos que no és la primera vegada que parlem d’idees que conjuguen el reciclatge de mòbils i l’ajuda a una bona causa, ja que en aquesta àmbit porten molt temps treballant la Creu Roja Espanyola i l’ONG Entreculturas, amb la seva campanya Dóna el teu mòbil.

La campanya que portem avui fins els vostres monitors es diu Mobilitza’t per la selva, i està promoguda per l’Institut Jane Goodall. Com a part del seu treball busquen conscienciar-nos que augmentant el reciclatge de dispositius mòbils disminuiria la necessitat d’extreure minerals tan escassos com valuosos, com el coltan i la casiterira, responsables de greus conflictes en països com la Repúiblica Democràtica del Congo.

Com bé ens explica Cèsar-Javier Palacios, al seu bloc La Crònica Verda, reciclar el mòbil és gratuït, i fent-ho estàs ajudant a impulsar programes de conservació al Congo, campanyes d’educació i el manteniment del centre de rescat de ximpanzés de Tchimpounga, entre altres projectes.

Si us passeu per la web de la campanya obtindreu informació sobre com enviar el mòbil, sobre les activitats de l’Institut Jane Goodall, i si us ve de gust, sobre com involucrar més amb la idea assumint el paper d’agent mobilitzador. Resumint, estem davant d’una altra campanya més que compleix un doble paper: afavorir el medi ambient i col · laborar amb una bona causa.

Premis Socials 2012

acompanyament_amnesty_internacional_flickr_2

La Fundació Mapfre convoca una nova edició d’aquests guardons que tenen com a objectiu distingir a les persones i iniciatives en aquelles àrees d’interès general per a la societat.

Convocant:

Fundació Mapfre

Data publicació:

26/11/2012

Termini:

28/11/2012 – 15/12/2012

Contingut:

 En concret, s’atorgaran quatre premis:

Premi José Manuel Martínez Martínez a tota una vida professional. Reconeixement a una persona més gran de 70 anys per una fecunda i exemplar vida professionals al servei de la societat i de les persones.

  • Premi a la millor gestió ambiental. Reconeixement a una institució que hagi portat a terme un projecte o acció que contribueixi de forma rellevant a la preservació del medi ambient.
  • Premi a la millor acció solidària. Reconeixement a una persona i/o entitat que hagi contribuït a la millora de la situació de les persones menys afavorides
  • Premi a la millor acció de prevenció d’accidents i de danys a la salut. Reconeixement a una contribució rellevant d’entitats o persones en la prevenció de riscos o accidents, incloses la seguretat vial i la promoció de la salut.

Àmbit:

  • Participació
  • Sanitat
  • Atenció social
  • Medi ambient
  • Cultura i esports
  • Comunicació
  • Drets humans i solidaritat
  • Educació i formació
  • Infància i joventut
  • Voluntariat
  • Lleure
  • Altres

Tipus:

premi

Públic/Privat:

Privat

Àmbit geogràfic:

Estatal

Bases

Via: Xarxanet

 

10 manaments sostenibles

Tot seguit es pot veure una infografia sobre el Consum d’electricitat a la llar.

Via: Ticsyformación

Quatre històries d’emprenedors

Barcelona ha reunit aquesta setmana al Smart City a desenes d’emprenedors a la recerca d’una oportunitat per fer realitat els seus somnis

Laura Moreno. Enginyera de Telecomunicacions responsable de projectes en Starlab Barcelona

No és casualitat que Barcelona estigui en tots els rànquings mundials de ciutats intel·ligents. Durant aquesta setmana ha acollit el congrés mundial sobre smart cities, la final europea d’una competició sobre apps ciutadanes, liderada per Esade, i l’inici de la marxa d’un protocol global perquè les grans urbs del planeta treballin de forma conjunta en aquesta matèria … I la setmana que ve Telefònica celebrarà al Centre de Convenció Internacional de la ciutat (CCIB) el Mòbil Fòrum Conference, en què s’abordarà com les tecnologies poden ajudar a la inclusió social.

La capital catalana tornarà a ser en només uns mesos la capital del món del mòbil. En plena crisi, la ciutat està apostant per les noves tecnologies. Ho fa l’administració, però, sobretot, els ciutadans, abocats, en part, per la dura recessió. Aquesta setmana, un dels gurus tecnològics que han acudit al Smart City, Arvind Satyam, va explicar a aquest diari que era la dotzena vegada que viatjava aquest any a la ciutat. Des de la seu de Cisco a San Francisco: buscant talent. Fins ara no ha tornat mai amb les mans buides. Smart City va tornar a congregar desenes d’emprenedors locals. Empreses petites, amb una base en innovació molt sòlida, amb plantilles que no superen la desena de persones i que aspiren a una brillant trajectòria. Tot això, des de Barcelona.

Laura Moreno: “No es pot parar d’investigar”
Enginyera de Telecomunicacions responsable de projectes en Starlab Barcelona

És el cas de Starlab, una de les empreses més veteranes que van participar en la trobada d’inversors que van organitzar Smart City i la Mobile World Capital a la Fira. Starlab Barcelona formava part d’un projecte europeu que va fracassar. Es va salvar gràcies a l’economista Aina Maiques i el seu marit, el físic Giulio Ruffini, ferms defensors de la ciència com aliada de l’emprenedoria (i els seus treballadors se senten així: emprenedors). Deu anys treballant en sistemes d’observació espacial i en recerca neurocientífica. Són els creadors d’Enobio, un casc sense fil que permet a la persona que el porta donar ordres mentalment a un robot. El seu últim projecte és Smartirrigation: un sistema de reg per a camps de conreu i jardins públics. “Cal emprendre contínuament”, apunta Laura Moreno, responsable de projectes de Starlab … al planeta Terra. Enginyera en Telecomunicacions i, per tant, una rara avis en aquest món de científics tecnològics – “No, no érem molts telecos”, reconeix-. Ella és qui s’encarrega de vendre aquest últim projecte. Una idea més d’una empresa amb una trentena de treballadors-d’entre 20 i 40 anys-amb un potent currículum acadèmic. “També treballem en la detecció de meduses o analitzem la qualitat de l’aigua del litoral de Barcelona. El que tenim clar és que hem d’estar emprenent sempre, no parar d’investigar, explorar nous negocis”, prossegueix.

“El nostre sistema, que està desenvolupat, ofereix un estalvi d’aigua de fins al 25% i augmentar, si es tracta de camps de cultius, la productivitat entre un 8 i un 12%”, explica Moreno, a la recerca d’inversors i compradors internacionals (encara que l’Ajuntament de Barcelona podria haver-se mostrat ja interessat).

El sistema avalua diferents variables reals, com la humitat real del sòl o les necessitats de la planta en concret. Però com ho fa? Aquests dispositius instal·lats a terra, sondes, es troben connectades a satèl·lits especials- un dels forts de Starlab, que té com a client a l’Agència Espacial Europea-que mesuren tot tipus de variables ambientals. Encara que rega, sigui un agricultor o un treballador de parcs i jardins, només ha de seguir les instruccions. A curt termini, la idea és que aquest projecte pugui passar a ser una empresa diferent a Starlab. Una spin-off, com també ho és Neuroelectrics, recentment creada i que busca en el cervell humà patrons que permetin detectar el grau d’estrès de les persones o reconèixer emocions … Perquè el modus operandi de l’empresa és investigar, tenir una idea, incubar-la i llançar-la al mercat.

David Nogué: “Aquest local funcionarà?”
Director i cofundador de Planol.info, observador econòmic, a més d’arquitecte
David Nogué és arquitecte i, fa quatre anys, va fundar l’empresa Planol.info, amb la seva dona, Milene, que també és arquitecte (és brasilera, i es van conèixer quan ella estava fent un màster a Barcelona). Van crear una consultora, destinada sobretot a ajuntaments. Encara que amb la crisi s’ha convertit en alguna cosa més: en un observatori econòmic, tant per a l’administració com per les empreses i els particulars, que ara llança un portal immobiliari d’anàlisi a Internet: Eixos. “Vols muntar un negoci i passes per davant d’un local. Aquest local funcionarà? És el local adequat per al meu negoci? Nosaltres et responem. Et diem quins establiments han hagut abans, a què s’ha dedicat, quant temps han estat oberts … Et facilitem les dades perquè puguis fer-te una idea de si aquest local és l’encertat, si s’ajusta a les teves necessitats “, explica David.

Eixos-en breu, hi haurà també una app de mòbil-és totalment gratuït per a l’usuari. On és el negoci? Ells elaboren la base de dades del portal a través de documentació oficial. Dades procedents que els poden servir per fer anàlisis d’àrees determinades (si són carrers amb una alta rotació en zones blaves, ja saben que es tracta d’una zona on sol haver bastant moviment). O tot el que es troben en el ciberespai. Però, sobretot, treballen sobre les dades que aconsegueixen, a peu de carrer, la seva mig centenar de col·laboradors.

Amb aquest mètode, aconsegueixen informació precisa, real, que no surt en els informes i que està contrastada. Informació de primera mà per la qual ja ha pagat, per exemple, Nokia. “Imagina que ells diuen, a través d’una aplicació de geolocalització, que el que tens davant és un forn. Però no és així. El local que tens davant està tancat des de fa mesos … Ells es juguen, d’alguna manera, la seva credibilitat davant teu, que ets el seu client “, apunta el cofundador del barceloní Planol.info.

També treballen per algunes institucions, en aquest cas, com a observatori econòmic, analitzant totes les dades que recullen periòdicament. “Vam començar fa tres anys amb una prova pilot a Mollet. I podem assegurar que a Mollet, en tres anys, ni s’ha creat ni s’ha destruït cap carnisseria”. La informació és poder i també és negoci. “Hi ha altres sistemes, altres aplicacions, com Google, però es calcula una fiabilitat del 60-70%. Que la nostra informació procedent de trepitjar el carrer és el que ens permet ser els més fiables”, sentència David Nogué, que porta quinze anys treballant per a si mateix-situació que no canvia-.

Ara mateix, tenen analitzats més de 100.000 establiments. I, al marge de desenvolupar el seu projecte a Barcelona, també estan treballant en una altra versió per São Paulo i per París. La crisi? “Hi ha una maledicció xinesa que diu: ‘Que visquis temps molt interessants’-diu amb un somriure-. Els temps que estem vivint ara ho són, i molt. No són temps gens fàcils, però es pot fer moltes coses”.

Oriol Bes: “Ja sé que hi ha crisi”
Cofundador de MobilityBrain, somiador que aposta amb implantar el cotxe elèctric
Després de 18 anys treballant en una empresa de serveis informàtics, fa sis mesos Oriol Bes va decidir que era el moment de fer realitat el seu somni: treballar en un projecte seu. I, per això, va néixer MobilityBrain, una signatura en què són quatre socis: ell, dues persones amb un perfil més inversor i la UPC. Què ven? Un dispositiu que permet saber, empíricament i de forma real, quanta energia li queda a la bateria del cotxe elèctric en el qual s’està circulant. “És un dels frens per al desenvolupament del cotxe elèctric, el no saber si la bateria aguantarà prou o no per fer un recorregut determinat. Aquest dispositiu vol acabar amb aquesta por”, apunta Bes, que explica apassionadament la seva MobilityBrain. Un somni pel qual ha deixat una feina estable, consolidat, que no estava mal pagada, amb més de 40 anys … “Sí que han dit moltes vegades que estem en crisi, que la cosa està molt malament. Ja ho sé. Ja sé que hi ha crisi. Però era el meu somni”, apunta.

El dispositiu calcula el que queda de bateria en funció de la forma de conduir de qui porta el cotxe i de la càrrega real que té. “Ho veiem amb els mòbils, que et diuen que tenen molta bateria i als dos segons s’estan apagant. O amb els ordinadors”, afegeix Bes, amb dues enginyeries, un MBA d’Esade … Un d’aquests currículums que, encara que es vulgui resumir molt, ocupen diversos folis. “Sabrem, en tot moment, quant li queda realment a la bateria, fins on pot arribar el cotxe”, continua.

El dispositiu que s’encarrega de recollir les dades de la bateria es pot adaptar a tot tipus de vehicle, les dades finals del programa que va calculant la càrrega que queda s’obtenen al telèfon mòbil (inclou una aplicació per smartphone). “Si volem veure si la bateria del cotxe ens durarà en un recorregut determinat, aquest càlcul no es realitza a partir de suposicions, sinó a partir de les dades que s’han recollit empíricament de quan s’ha fet aquest recorregut o un altre. Per això, l’aplicació també ens pot recomanar, en un moment determinat, que conduïm d’una manera determinada, més tranquils, sense accelerades … “, afegeix.

També s’adapta a cada conductor (analitza la seva forma de portar el volant) i es pot complementar la informació que ofereix amb dades com on es podria fer una recàrrega d’electricitat d’emergència. Encara del que es tracta és de vendre el seu projecte per a cotxes elèctrics als grans fabricants, a grans empreses o inversors que creguin en la idea, Mobiliybrain ja està disponible en algunes bicicletes elèctriques. De fet, té com a client a Ecobike. I, a més de cotxes i bicicletes, també es pot aplicar a motos elèctriques. “Jo tenia la necessitat de fer això, de treballar en un projecte propi, encara que estigués treballant, encara que hagués crisi … És que la idea és molt bona. Tenia clar que havia de sortir bé des del principi. No tenia cap dubte. era el que em feia il·lusió “, sentència Oriol Bes. I se li veu encantat.

Albert Vidal: “Som coneixement”
Director general de Effilogics, convençut que investigar pot ser molt rendible
La Fundació i2CAT investiga, troba solucions i les transfereix al mercat. Encara que, ara també, crea empreses que comercialitzin amb tot aquest coneixement. És el cas de la seva segona spin-off, Effilogics Technologies, que la setmana passada va començar el seu camí. “Som coneixement”, resumeix el seu director general, Albert Vidal.

I és que l’empresa es dedica a vendre les solucions d’eficiència energètica que, en els últims sis anys, s’han desenvolupat en el centre tecnològic. “Tenim tot tipus de sensors i dispositius, una plataforma tecnològica, que pot permetre a una empresa estalviar un 30% en aigua i en electricitat. Jo mai he entès que les llums d’aquests grans edificis d’oficines estiguin enceses quan no hi ha ningú .. . “, reconeix Vidal, que, abans de ser director general, exercir la responsabilitat de la unitat de tecnologies ubiqües d’Internet d’i2CAT.

A través de sensors i dispositius propis, l’empresa crea xarxes sense fils a mida. En ser sense fil, són més fàcil d’instal·lar, ràpides i amb un cost menor d’implantació. “Ens dirigim a edificis que ja es troben construïts”, apunta Vidal.

Totes les dades que recullen s’analitzen: Effilogics també fa una funció de consultora. No només dóna les eines per poder estalviar, també diu com fer-ho o forma a algú de l’empresa client perquè sàpiga com prendre mesures d’estalvi energètic.

La plataforma tecnològica associada al projecte permet no només monitoritzar totes les dades (per exemple, si la llum de l’oficina número u o la del lavabo número dos estan encesos i no hi ha ningú), sinó també actuar en temps real, des d’un ordinador, un mòbil o una tauleta.

“Les empreses observen, any rere any, com les seves partides de despeses generals creixen sense saber exactament per què ni saber controlar”, explica Albert. “Per optimitzar costos cal informació per poder identificar els patrons de consum en temps real i si es deu al mal funcionament d’un equip de climatització … o al seu ús indegut”, afegeix. “La clau està en identificar aquells punts que realment contribueixen a generar estalvis, permetent un retorn de la inversió inferior a dos anys”, sentència.

Una spin-off amb la qual i2CAT vol posar en valor els coneixements i les tecnologies propis, però, també, fent més competitiu al propi centre tecnològic: es generen ingressos, a més d’activitat econòmica i nous llocs de treball amb una alta qualificació.

“La innovació tecnològica és un factor competitiu diferenciador i no cal anar als Estats Units a buscar-la, perquè aquí també hi ha potencial humà i tecnològic per explotar”, reflexiona Vidal. Ell, a més, confia a poder demostrar que una tecnologia desenvolupada en un centre tecnològic es pot portar al mercat amb èxit. “Potser, així, més empreses apostin per la tecnologia d’aquests centres”, sentència. O, simplement, s’aposti més per la investigació pròpia.

Via: LaVanguardia

Dijous emprenedors

Ahir, segona sessió dels Dijous emprenedors al CEI Solsonès, amb 25 assistents a la jornada sobre Innovació i estratègia empresarial, impartida per Joan Buchaca, del Patronat de Promoció Econòmica. Algunes idees-resum de la seva presentació:

  • El fracàs no és negatiu en sí mateix
  • La clau és el nostre posicionament en el mercat: segons el producte, la relació amb el client i la gestió de productes
  • La paraula clau en emprenedoria és la coherència

Via: CTFC

Dijous emprenedors

Demà, al CEI Solsonès, segona sessió dels Dijous emprenedors. Aquesta setmana, Joan Buchaca, del Patronat de Promoció Econòmica, parlarà d’Innovació i estratègia empresarial. Inscripcions i més informació, al telecentre@ctfc.cat

Comencen els Dijous emprenedors al CEI Solsonès

Ahir es va fer la primera de les sessions, i fins el 20 de desembre, es faran cada dijous seminaris gratuïts adreçats a emprenedors.

Ahir van començar “Els dijous emprenedors” al CEI Solsonès. José Manuel Alonso, professor de l’Universitat de Lleida, va fer la primera de les xerrades sobre la creació de l’empresa: de la idea al projecte. En la seva presentació, va animar a tots els assistents a tirar endavant les seves idees, remarcant que cal tenir sobretot entusiasme a l’hora d’empendre.

Abans de la xerrada, Marc Escarré, diputat territorial a la Diputació de Lleida, va fer la presentació del cicle als gairebé 30 assistents a la jornada. En la seva benvinguda, va posar de manifest la importància que es dona des de l’administració a l’emprenedoria i al suport institucional que es vol donar des de la Diputació a totes les iniciatives del territori. Va destacar també la importància que la petita i mitjana empresa ha tingut tradicionalment a Catalunya i la necessitat d’afavorir la implementació de les TIC en la reducció i facilitació de tràmits administratius.

Durant sis setmanes, es faran cada dijous al CTFC del Seminari sis sessions adreçades a emprenedors per a la creació d’empreses innovadores.

En aquestes sessions, que es faran de 19 a 21 hores, es tractaran temàtiques diverses: com crear l’empresa, la innovació i l’estratègia empresarial, Màrqueting empresarial , l’aplicació de les TIC al món de l’empresa o l’elaboració del pla financer i el finançament empresarial.

Via: CTFC