Universitat 2.0: les TIC aplicades a l’educació

Si l’educació primària ha decidit apostar amb força per la implantació dels ordinadors a les aules i per l’aprenentatge virtual dels alumnes, les TIC s’estan convertint en una eina molt utilitzada en l’educació superior ateses les nombroses oportunitats que ofereixen per a docents i estudiants. A més dels campus virtuals, els fòrums o les tutories en línia, recentment algunes universitats han començat a utilitzar també els blocs com a mètode habitual de docència, mètode que fomenta la participació dels alumnes i explota les potencialitats de la xarxa.

A la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) han apostat per aquesta fórmula i un grup de docents (entre ells, Gregorio Robles, el professor impulsor de la iniciativa) empra una web que agrupa els blocs creats pels estudiants. La novetat d’aquest projecte és que els universitaris no només poden penjar les seves aportacions en una determinada pàgina, sinó que el professor té en compte les puntuacions que els companys de classe s’han donat entre si a l’hora d’avaluar l’alumne. Uns 350 estudiants de mitja dotzena d’assignatures han participat ja en aquesta experiència des de 2006, any en què el Departament de Sistemes Telemàtics i Computació la va posar en pràctica en assignatures de caràcter no tècnic.

Aquesta nova metodologia compta amb diversos avantatges: per començar, gràcies als blocs els alumnes s’impliquen més en el procés d’aprenentatge i poden aprofundir en aspectes concrets de l’assignatura que difícilment captaria d’una altra manera. A més, estan molt motivats pel fet que els seus continguts tinguin visibilitat pública a la xarxa. En segon lloc, permet a estudiants que no cursen assignatures de caràcter tècnic familiaritzar-se amb les noves tecnologies (han de crear blocs, conèixer en funcionament bàsic de les pàgines web, etc.) I, finalment, estimula la creació de llaços personals entre els alumnes a partir dels comentaris que fan sobre la matèria.

L’ús dels blogs com a mètode alternatiu o complementari al sistema d’ensenyament convencional, basat en les classes magistrals i de caràcter presencial, suposa caminar cap a un model educatiu alumnocéntrico en què es redefineixen els rols de docent i estudiant i que aprofita les oportunitats que ofereix la xarxa per impartir una educació sense límits de temps ni espai.

Via: Infonomia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s