S’ha realitzat un estudi etnogràfic sobre la inclusió digital

Avui porto al bloc un estudi etnogràfic sobre les necessitats i obstacles de la ciutadania per a la inclusió digital. Les autores d’aquest estudi han estat les investigadores Beatriz Moral i Begoña Pecharromán de Farapi, una empresa spin-off universitària, que han comptat amb la col.laboració experta de Juan José Goñi.

El document íntegre (PDF, 2,65 MB) està disponible per a baixar a la web euskadi + innovació, ja que l’estudi ha estat realitzat per encàrrec de la Secretaria Tècnica del Pla Euskadi en la Societat de la Informació (PESI).

El més m’ha interessant d’aquest estudi és l’aproximació etnogràfica a l’anàlisi de la inclusió digital. La problemàtica de la inclusió s’aborda des de la perspectiva de les “persones normals”, recollint les seves percepcions amb naturalitat i senzillesa. Aquestes percepcions són les idees, prejudicis i temors amb què la gent s’acosta o s’allunya de les noves tecnologies. Aquest estudi aporta elements de reflexió que cal tenir en compte en abordar les polítiques d’inclusió digital.

Tot seguit mostro alguns continguts de l’estudi.

L’objectiu principal de l’estudi és: “Identificar i analitzar diferents estratègies per a la promoció d’una cultura digital, adaptables a les característiques i les necessitats dels diferents col.lectius de població”. També té els següents objectius secundaris:

• Identificar col·lectius que pateixen exclusió digital així com els factors que provoquen aquesta exclusió.
• Conèixer les necessitats dels diferents perfils de la població a aquest respecte.
• Identificar factors favorables a la sensibilització de l’ús de les TIC.
• Proporcionar pautes d’actuació.

La metodologia, l’estudi s’ha realitzat mitjançant el mètode etnogràfic propi de l’antropologia social, que es caracteritza per les entrevistes en profunditat i l’observació participant.

S’ha utilitzat una caracterització de la població atenent als següents perfils:

Desanimat: Aquelles persones que no utilitzen les TIC per diferents motius: bé perquè no volen, no ho necessiten i / o mantenen un discurs contrari al seu ús.
Aliè: Persones que no estan familiaritzades amb l’ús de les TIC per falta de disponibilitat de mitjans, per trobar-se en un entorn poc afavoridor, etc. No mantenen un discurs contrari a l’ús de les TIC, simplement els resulten alienes. Podrien ser considerats usuaris-es potencials un cop superades les dificultats.
Bàsic: Persones amb coneixements bàsics de l’ús de les TIC. Coneixen i utilitzen alguns programes i alguns serveis d’Internet.
Avançats: Persones amb coneixement avançat de les TIC i un ús extensiu d’aquestes. Utilitzen aplicacions més avançades o d’última generació.
2.0: Participen aportant continguts a la xarxa i en xarxa.

Pel que fa a l’ús de les tecnologies de la informació, l’estudi assenyala com a factors determinants les necessitats i les actituds. I repassa els usos fonamentals que es realitzen de les TIC en diferents àmbits: treball, educació / formació, comunicació, relacions socials, informació, etc. L’estudi destaca la poca utilització de les TIC per relacionar-se amb l’Administració pública.

 


Entre els factors d’inclusió i exclusió pel que fa a l’ús de les TIC, l’estudi analitza les actituds (por, rebuig al control, resistència al canvi, curiositat, etc.), Els factors d’entorn i les condicions d’accés (mitjans i infraestructures ). Les actituds que es reflecteixen en l’estudi estan molt condicionades pel desconeixement. Així, l’estudi destaca que l’entorn humà (la família, les amistats, els-es companys-es de treball, etc.) És un dels factors clau en la inclusió o exclusió digital. 

 
En aquest apartat de factors d’inclusió i exclusió, mereix destacar l’alt cost que suposa al nostre país l’accés a la banda ampla. Si volem que els serveis públics digitals arribin a la majoria de la ciutadania, cal posar en marxa mesures pal.liatives per superar la barrera que suposa aquest elevat cost d’accés a Internet de banda ampla. Aquest aspecte s’ha de tenir en compte per les polítiques d’implantació i desplegament de l’Administració electrònica.

Pel que fa als factors de progrés en l’ús de les TIC, l’estudi valora de nou la necessitat, l’actitud i l’entorn com els elements clau. Una constant és la importància de la relació amb altres persones per avançar en l’ús de les TIC. De fet, tot el fenomen de la web 2.0 es basa en les relacions personals. La major gràcia que té tot això és que a l’altre costat hi ha persones. I la tecnologia és el mitjà per poder-nos relacionar més i millor.

 
En l’apartat d’avantatges i desavantatges, com valoren els entrevistats els aspectes d’informació, temps, diners, relacions personals, flexibilitat laboral, etc. En aquest apartat es recullen les percepcions habituals sobre els avantatges i desavantatges de les TIC. La majoria d’aquestes percepcions s’haurien de tenir en compte en el disseny de les polítiques de promoció de la societat de la informació i de l’Administració electrònica.

Finalment, l’apartat de conclusions i recomanacions, és una bona alternativa per als que vulguin saber què ha donat de si aquest estudi però no tenen temps de leérselo. En l’apartat de recomanacions, en el qual es destil.len un grapat de propostes per promoure la inclusió digital, entre les quals destacaria les següents:

identificar les necessitats existents per col.lectius de població i dissenyar estratègies específiques adreçades a cada un d’ells
identificar les competències necessàries per a cada àmbit professional i adaptar la formació en competències digitals a cada professió
• generar una normativa d’acord amb el progrés de l’ús de les TIC, i garantir que aquesta anticipi i doni suport a la difusió d’allò digital
• atorgar als centres escolars un rol educatiu en l’ús de les TIC per a la societat en general, i obrir els centres escolars a tota la població
• adaptar el currículum actual de manera que es contempli de manera integral la formació digital
• eliminar i / o minimitzar tot tipus de barreres tecnològiques, i fomentar la senzillesa d’ús
• donar suport als entorn afavoridors naturals (figura de “cooperants digitals”)
• facilitar, incentivar, difondre i promocionar pràctiques existents de difusió de la tecnologia
• millorar la qualitat de la connectivitat i garantir que aquesta sigui accessible a tot tipus d’economies
• generalitzar l’accés lliure a wifi
• optimitzar els KZgunea
• creació d’entorns TIC en llocs d’afluència de públic (centres de gent gran, hospitals, etc …)
• utilització de xarxes socials existents per a l’aprenentatge
• utilitzar les associacions existents (socials, ONG, etc …) per accedir a col.lectius en situació d’exclusió digital

L’estudi obre unes línies de recerca interessants i que cada un dels seus apartats seria susceptible d’aprofundiment.

Via: eadminblog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s