La tonyina vermella sostenible estrena DNI digital amb missatge ecològic

La tonyina vermella espanyola estrena DNI digital amb un missatge ecològic que destaca la denominació d’origen del peix i el seu “pedigrí” de pesca sostenible.

La nova eina, desenvolupada per una empresa aqüicultors catalana, registra des de l’hora de pesca i pes exacte del peix, fins detalls com el percentatge de greix de la seva carn i la seva PH, que incideix directament en el valor de mercat.

Però el principal interès de la informació, encriptada en un codi BiDi que pot llegir-se amb qualsevol mòbil amb connexió a Internet, és diferenciar les peces que compleixen amb la normativa internacional i les quotes de la Comissió del Tonyina de l’Atlàntic Nord (ICCAT), que cada any assigna el volum de pesca.

Aquest sembla ser “l’assegurança de vida” de la preuada Tonyina Bluefin (Thunnus thynnus), amenaçada per la sobreexplotació i els pescadors furtius.

A Espanya, on es pesquen prop de 4.000 tones de les 22.000 autoritzades a l’Atlàntic nord i el Mediterrani, l’empresa catalana Balfegó, amb cinc generacions de tonyinaires en el seu haver, declara el seu compromís amb el futur d’una espècie la pesca es documenta des fa mil anys.

El seu director, Juan Serrano, que va presentar a la premsa el nou procediment de traçabilitat “que avala la garantia de sostenibilitat de l’espècie”, va destacar que el consumidor “té dret a una informació completa i veraç” sobre el que compra, vingui d’on vingui.

“Els empresaris hem de ser transparents i compartir els processos socials i ambientals seguits en l’elaboració i comercialització d’un bé”, ha subratllat Serrano, que va advocar per la implementació d’una “etiqueta de pesca responsable”.

Per afegir espectacle a la “posada de llarg” del sistema de registre “Bidi”, elaborat enterament a Espanya, Balfegó va fer portar des de Tarragona fins al Casino de Madrid un dels seus tonyines, de 140 quilos de pes, amb el certificat de pesca complet , que els interessats van poder llegir en els seus telèfons.

Es esquartera davant els ulls de tots, sota les mans mestres de Tajiri Nobuyuki, que amb dos ganxos o “tekagi” i dos ganivets de tall anomenats “deva bocho”, de 30 centímetres el més llarg, va separar en quarts l’animal, del qual al Japó s’aprofita com aquí el porc, ha dit, “tot”.

Dos famosos cuiners, Paco Roncero i Ricardo Sanz, van encapçalar l’equip de 250 persones que van transformar la tonyina en Capaccio, canapès, tàrtar, sushi, sashimi i tataki, entre d’altres plats de cuina fusió que van avalar el bestiar prestigi gastronòmic de la tonyina.

Segons Sanz, el que es va servir, era “com un Mihura”, en al·lusió a l’afició, i l’afecte que desperta la tonyina entre els seus defensors, “com en els toros”.

La tonyina en llibertat res a més de 60 quilòmetres per hora, pot viure fins a 20 anys i aconsegueix pesos de fins a 600 quilos. La seva migració natural va des del golf de Mèxic a l’Atlàntic nord i al Mediterrani.

El de Balfegó, segons l’etiqueta, es va alimentar “exclusivament amb peix procedent de la pesca extractiva, sense additius, ni antibiòtics ni suplements nutricionals”.

Via: ADN

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s