Veure amb les mans

Investigadors espanyols creen un dispositiu tàctil per ajudar els cecs a caminar – El sensor es comercialitzarà en sis mesos per uns 3.000 euros.

Tocar val més que mil paraules. Així ho senten vuit dels 18 cecs que van provar el dispositiu tàctil creat per un grup de 13 investigadors (metges, enginyers i psicòlegs) de la Universitat Complutense de Madrid. El producte, en què ja s’han invertit 1.460.000 euros, serà al mercat en sis mesos i costarà entre 2.000 i 3.000 euros. Uns 80.000 cecs espanyols i més de 40 milions al món podran beneficiar.

Es tracta d’unes ulleres de sol i un estimulador tàctil similar a una capseta de la mida del palmell de la mà, que pesa 200 grams. Enmig de les ulleres hi ha una microcàmera amb un xip. Aquest transmet les imatges al estimulador, que està cobert de boletes que s’aixequen coordinadament, produint un relleu que, sobre el palmell de la mà, emula les siluetes captades per la gravadora. “Evoco les imatges, les veig simplificades i en blanc i negre, com si me les dibuixessin sobre una pissarra”, descriu Enrique, de 52 anys, un dels invidents que participa en l’estudi des del seu inici.

La idea va sorgir fa 15 anys en un bar, entre amics. Un cec va ensopegar contra les persones correctes, enginyers i neurocientífics. El petit incident els va incentivar a buscar una solució. “A partir d’aquí, tot va ser patir”, fa broma l’enginyer Ramon Nogales. “Es pot dir que van ser 12 anys de fracassos i tres d’èxits però la persistència ha donat els seus fruits”, explica.

Tots els objectius es van complir. Els cecs poden reconèixer objectes a vuit o 10 metres de distància i el 40% sent que veu quan rep l’estímul tàctil mentre que el 100% (inclosos un grup de 10 vidents) reconeix els objectes a través del dispositiu. Gràcies a aquesta nova eina, les persones que pateixen problemes severs de visió poden ara calcular la distància a la qual es troben els objectes tot i que la percepció encara no inclou colors i volums. “Al carrer és fantàstic perquè detecta coses que el bastó no, com els tendals. Per això hi ha moltes persones cegues amb marques al front”, subratlla Enrique amb humor. “Al principi era una mica escèptic, però vaig passar de sentir pessigolles a la mà a delimitar la costa de Galícia, on visc”, explica fascinat per les possibilitats que li obre el dispositiu. L’objectiu a llarg termini és, segons l’investigador Tomàs Ortiz, “substituir el bastó i als gossos guia”.

David, de 34 anys, va perdre la visió als 12. Aclareix que la potencialitat del dispositiu depèn en part de l’experiència prèvia de cada un. “Ara, per exemple, em costa més identificar un Renault Scénic que un Nevada, que era el que jo tenia”, explica. Enrique està d’acord. “La primera vegada que em van mostrar un autobús, vaig dir que era una ràdio”.

Un cop es disposi del dispositiu-dissenyat amb l’ajuda de la Comunitat de Madrid, la Fundació Esther Koplowitz, el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) i la Fundació Mutua Madrileña-cal entrenar uns mesos. Per això, el producte, comercialitzat per ViTact, es vendrà amb una guia. Quan el sensor ja sigui al mercat, el mateix bar els estarà esperant per celebrar l’incident que es va convertir en èxit.

Via: ElPais

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s