Ricard Espelt demostra la utilitat de les TIC al camp català

Ricard Espelt s’ha proposat demostrar que les tecnologies de la informació i la comunicació poden transformar les comunitats rurals i de manera específica les relacions dels productors agraris amb el seu entorn, des de la intermediació fins al consumidor.

El resultat d’aquest afany és una investigació acadèmica, una tesina que Espelt publica a internet i que, per tant, tothom pot llegir.

No sóc cap expert ni en el món agrari ni en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i no cometré la gosadia d’emetre una opinió. Diré, si de cas, que em sembla un text d’interès que és, al mateix temps, un símptoma notable perquè si algú s’aboca a aquest objectiu per tancar uns estudis és que hi ha alguna cosa per observar.

L’estudi recorda algunes dades que val la pena tenir en compte, com ara que l’any 1860 un 60% de la població catalana era pagesa mentre que a l’any 2009 només s’anomenava així el 1,6%.

Espelt se centra en la Conca de Barberà, on hi va haver el primer celler cooperatiu de Catalunya i parteix d’una hipòtesi principal:

 

L’ús de les TIC en la comercialització d’un producte agroalimentari defineix un nou model d’organització entre productors i consumidors, causat per les noves formes de relació entre els productors i consumidors, i promou el model propi de la Societat Xarxa. Aquest nou model possibilita que a través de l’ús de les TIC es redueixi el cost de crear una comunitat virtual de manera que reverteixi en una millor difusió del producte, un augment del número de vendes, un mercat més ampli i un entorn de col·laboració més gran que permet generar nous productes o serveis.

Conclusions

A les conclusions, afirma que “la relació entre TIC i producte permet un millor coneixement del producte i un cert avantatge competitiu per part del productor o comunitat rural que adopta aquest binomi”. Però de seguida ho matisa amb prudència: “Tot i que els resultats que obtenim a través de l’estudi no són definitius, sí que permeten valorar positivament aquesta relació. Ens trobem davant d’un creixent ús de les TIC en relació a la comercialització del producte agroalimentari, com assenyala la investigació; per tant la relació TIC i producte ens permet definir escenaris favorables per a la comercialització del producte agroalimentari.” L’estructura empresarial sembla que no és una causa rellevant (“L’ús o no dels entorns tecnològics depèn més de l’actitud i les necessitats dels productors que de la seva estructura empresarial”).

L’estudi també assegura que “ens trobem davant d’un nou model d’organització entre productors i consumidors”. Encara que qualifica aquest escenari d’incipient.
Espelt creu que “la incorporació de les TIC és un fet destacable en el procés de comercialització del producte agroalimentari” i sosté aquesta convicció en “les dades d’usos de les eines TIC”, que considera “importants valorant el percentatge d’utilització”. De seguida reconeix que hi ha una gran diferència entre aquells productors que ja exploren les oportunitats de les xarxes socials i els que tot just fan servir el correu electrònic.

Utilitat

Un bon plec de pàgines, amb gràfics que exposen les dades obtingudes en la seva recerca, basada en moltes entrevistes, permet que tant l’administració com els mateixos protagonistes de l’estudi disposin ara d’una aproximació feta amb rigor, sota la direcció del professor Ismael Peña-López, que hauria de ser útil.

De vegades, es destaquen aquells estudis que denoten una distància entre l’objecte d’investigació i les necessitats reals de les persones. No es podrà fer una acusació així a aquesta tesina. Tant els materials que proporciona com les pistes que suggereix haurien d’interessar als professionals i als experts, a més d’ensenyar-nos a tots que hi ha un mercat obert, amatent perquè els que en saben més puguin oferir serveis relacionats amb la gestió d’aquestes eines.

És veritat que les grans consultories catalanes s’han abocat amb èxit a la indústria i als serveis, però al camp, en Ricard Espelt ens ho diu ben clar, també hi ha una demanda.

Si la seva recerca estava orientada a fer notar que les TIC són transformadores de l’entorn rural, de rebot ens fa veure que aquest entorn rural és ple d’oportunitats per als professionals de les TIC.

(La il·lustració d’aquest apunt és el “mapa de comunitats rurals a la Conca de Barberà” que l’autor també comparteix.)

Via: Janquim

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s